Incorporar peces a la pecera de forma correcta

Para incorporar peces a la pecera hay que seguir el procedimiento correcto para que sea lo menos traumático. El procedimiento consta de los siguientes pasos:

1.- Se apagan las luces de la pecera y se cierra el bombeo de oxigeno, de esta forma los peces se estresaran menos con el entorno y los actuales ocupantes de la pecera se interesaran menos por los recién llegados.

2.- Se dejan los peces “flotando” en la pecera con la bolsa de transporte cerrada durante 15 minutos. Esto hace que la temperatura del agua de la bolsa se iguale a la de la pecera.

3.- Se abre la bolsa para que entre aire en ella. Se asegura la bolsa a la pecera con pinzas o como os vaya mejor para que no entre agua (ni salga!) de ella. Se dejan los peces en el interior de la bolsa otros cinco minutos.

4.- Se vierte medio vaso de agua de la pecera en el interior de la bolsa y nos esperamos otros 10 minutos. Esto lo haremos tres o cuatro veces. De esta forma las condiciones del agua de la bolsa se asemejarán cada vez más al agua de la pecera.

5.- Se cogen los peces con la red y se liberan en la pecera con cuidado.

6.- Al día siguiente ya se encienden las luces con normalidad. Si los peces estaban sanos y el transporte ha sido el correcto no tendremos problemas con la incorporación al acuario.

colisa lalia

Otras cosas a tener en cuenta:

El transporte de la tienda al acuario ha de ser rápido para que el agua no se enfríe demasiado.

La bolsa de transporte ha de tener las puntas eliminadas con celo o no tener puntas. Y lo mejor es envolverla con periódico o que no sea transparente para que no se estresen.

No se han de hacer caso de procedimientos dibujados en algunas bolsas de plástico para el traslado de peces. El procedimiento correcto es el aquí descrito.

Nunca se ha de volcar el agua de la bolsa que proviene de la tienda en la pecera. El agua de la tienda puede contener medicamentos o enfermedades que pueden traspasarse al acuario.

Anuncios

3ª Ruta de Santa Oliva 2014

El passat diumenge 8 de juny vaig poder participar a la tercera Ruta de Santa Oliva en BTT que organitza la UCO i altres entitats d’Olesa. En primer lloc, felicitats als organitzadors per la bona organització i en segon lloc felicitats als participants, doncs em sembla que varem poder gaudir d’una cursa en BTT al 100%.

Ruta Santa Oliva 2014

Ruta Santa Oliva 2014

El dia es presentava tapadet però amb humitat, personalment vaig anar a recollir el dorsal mitja hora abans de l’inici de la cursa a les 7:30. Sense gaire cua em vaig fer amb el dorsal i em vaig trobar amb alguns companys de sortides (Xavier, Alex i Dani) tots força animats:

2014-06-08 07.53.50  2014-06-08 07.54.00

 

 

 

2014-06-08 07.54.23

 

 

 

 

 

 

La cursa va començar amb la pujada a un dels llocs més emblemàtics del terme d’Olesa, el Pla del Fideuer. A mí aquesta pujada ja em fica al 100% de cardio, tot i que a l’espatlla hi tenia molèsties (ja per sempre?) i feia un més i mig que no sortia per un cop a les costelles, les sensacions però eren força bones. Un cop superat un repechó cimentat amb èxit vaig sentir que acabaria el meu repte. Donar una volta al circuit proposat.

A dalt del pla no hi havia un avituallament! Clar només portàvem 7 km de cursa, quines idees les meves… bé, total, per parar només s’havia d’arribar al segon punt emblemàtic del terme d’Olesa, l’ermita de Sant Pere. Aquí venia el tram més dur de la prova les pujades entre el Pla i Sant Pere és igual el sentit en el que les facis, tot el que baixa després puja a l’altre pic. Aquí els nostres organitzadors amics ens avisen amb un cartell ben gran del què ens trobarem:

2014-06-08 08.58.42

I en efecte unes pujades que t’esgoten l’alè, les cames i l’equilibri. Però després de passar per l’infern, la cursa només pot millorar, així que ens trobem l’ermita i el primer avituallament per recuperar-nos i fer petar la xerrada:

2014-06-08 09.12.16

Ara només queda anar cap avall per pujar de nou al Puigventós, una mica de trialera i… caram! un parell de salts de mig metre! quin estat de forma és el meu que una baixada em sembla un precipici!, me n’adono que he perdut confiança però encara estic força animat, això ho recuperaré! Corriol amunt, corriol avall, un grup d’organitzadors em marquen conforme he passat pel punt de passa del Puigventós i cap a Olesa pel corriol preciós del Camí del Samper, ja només queda anar amb compte arribant a Olesa per uns passadissos estrets i feina feta!

Al punt d’arribada un altre avituallament esperava els que volien continuar. Aquest any tant la sortida con l’arribada eren a la plaça de l’ajuntament, un encert, doncs l’ombra dels arbres va fer que poguéssim gaudir de l’espera de l’arribada dels companys amb el l’entrepà i la beguda i els malabarismes amb BMX:

2014-06-08 11.04.29 2014-06-08 11.05.57

Molt bé l’organització! A per un altre!